top of page

Entrevista als creadors de "Vargonia"

Entrevista, a ritme de Trap, amb els creadors de “Vargonia”

Aquest mes us volem presentar a Pol Diggler, director del curtmetratge Vargonia i a les trapelles Roser Bundó i Ari Ann Wire que a ritme de trap expliquen com podem fer que el nostre dia a dia sigui més sostenible, més respectuós amb l’entorn. Aquest curt recentment, ha estat premiat com a Millor Direcció i Millor Música a la gala de Barcelona Shopping&Shooting.

Aquest film és un dels presentats al nostre festival de films mediambientals Green Planet Barcelona, i hem pensat: per què no quedar i fer-la petar?

Foto: Vargonia-Equip FERGAHT a l’institut. De dreta a esquerra Roser Bundó, Ari Ann Wire i Pol Diggler

Foto:. Membres de l’equip dinamitzador EV de l’institut amb els creadors de “Vargonia”

E.V.: Què és Fergaht Productions?

P.D.: És una productora audiovisual dedicada a la ficció. El leitmotiv d’aquesta és fer curts on hi hagi molta música i molt d’humor.

En ella hi conflueixen 12 ments que treballant colze a colze, generen històries en temps rècord. De moment ens mou passant-s’ho molt bé fent curts, tot i que no vivim de la productora.

E.V.: Com va sorgir la idea de Vargonia? Va ser per iniciativa pròpia o va ser per encàrrec?

Fergaht: La idea de Vargonia va sorgir d’un encàrrec. Vam mirar les bases d’un festival i la paraula clau era “Vergonya”. Havíem de fer un curt relacionat amb el medi ambient, i el curt havia d’estar acabat en tres dies!!!

Vam reunir-nos, i entre un i un altre vam fer jocs de paraules, vam fer un guió on hi havia els típics tòpics, que si no val la pena reciclar, que els camions de la brossa ho mesclen tot,… i fent fent, vam poder escriure el guió del que volíem mostrar. Li vam donar al nostre amic i compositor Mikelo Brró i aquest va fer el TRAP,. En MIkelo és el noi que surt xerrant amb una noia ( Carla Rubio) en la cafeteria, al principi del curt.

E.V.: Com va sorgir la idea de fer un trap per ta tractar un tema mediambiental?

Fergaht: Una de les premisses del concurs era dirigir el curt a un públic jove, vam pensar treballar un gènere musical que a ells els hi és proper. La idea era fer una paròdia, concretament emprar paraules típiques catalanes, girar-les, per exemple meuca, nai,… i vam tenir una gran font d’inspiració…

E.V.: Enguany, la Marató de TV3 va promocionar la campanya sobre les malalties infeccioses ,amb un grup que havia fet una cançó a ritme de trap, Exterminem! El nostre alumnat va riure una mica de l’escenificació de la cançó. No teníeu por de què us passés el mateix?

Fergaht: Ah! Suposem que parles del grup P.A.W.N Gang. És cert que hi va haver una mica de detractors, tant públic de la TV3, que els semblava desafortunat, com els adolescents que els coneixien per tenir altres tipus de cançons on les lletres deien tot el contrari.

Per a nosaltres va ser la nostra font d’inspiració, quan vàrem pujar a recollir el premi en el Shopping&Shooting. els ho vam agrair.

E.V.: Així doncs, penseu que els adolescents sabran interpretar el missatge o només es quedaran amb la part més superficial? A nosaltres ens va sobtar la roba, el com fèieu aquesta paròdia, i hem de dir que ens pujaven una mica els colors,..rèiem molt però no sabíem si els podria fer el pes.

Fergaht: Som del parer que sabran apreciar la paròdia que hem fet de tot plegat i que sí que veuran el rerefons.

E.V.: Les protagonistes del curt formen part de l’equip Fergaht o bé han estat contractades per al projecte?

Fergaht: No, com ja hem dit abans, som un gran equip, depèn el projecte, encara som més colla. La Roser i ja fa més de tres anys que hi col·labora i l’Ari Ann ja en fa un. Ens ho passem bé. Experimentem amb nous formats, i no vivim d’això, simplement fem allò que volem quan podem. Tots els membres de la productora tenen altres feines.

Roser: Encara recordo quan vaig conèixer a la Lídia Milette Artigas, ella treballava en una cafeteria per a vegans i jo que sóc intolerant a la lactosa hi tenia un lloc per anar tranquil·lament…..d’aquí va sorgir un dels primers curts “Vegancé” ..la paraula clau va ser “pollastre” i seguint el nostre estil ..li vam donar la volta…i vam fer un musical vegà .. teníem el càmera que ho era, d’aquells que es despullen …

E.V.: Qui ha estat el guionista de la trama argumental del film?

Fergaht: Ho hem fet entre tots, com hem comentat ens vam reunir, anàvem dient paraules, fer barri, reciclatge, el cunyat begut, missatges ecos,… i va sorgir tot. Després sí que és cert que la part més formal van ser Lídia Milette I En Ramón Lázaro i la lletra i la música a càrrec d’en Mikelo.

E.V.: Quin pressupost heu tingut? Com us heu finançat?

Fergaht: Ah! Poquíssim, de fet en roba vam invertir uns 150 euros, que després de gravar, la vàrem tornar i vam recuperar els calerons! Fins i tot vam tornar l’albergínia, això sí, ben neta. :El finançament depèn del projecte, n’hi que rebem subvencions, o fins i tot hi ha hagut contractacions. En aquests gairebé quatre anys hem arribat a ser un munt, fins tot maquilladora, productora,…..depèn. En aquest cas ja veieu que el cost ha estat mínim. Ens hem maquillat nosaltres mateixes, en 3 dies estava tot fet! No hi ha un sou, ho fem perquè ens aqrada compartir idees boges. Ara com ara no és una feina remunerada.

De fet amb aquest curt vam rebre un premi econòmic de 1000 euros! Repartim els calers, eixuguem deutes i el que fem més sovint és deixar-los en el pot, els reinvertim per a un altre projecte.

E.V. Veient l’èxit que esteu tenint amb aquest curt, teniu més projectes futurs amb temàtiques mediambientals?

Fergaht: Doncs, com treballem amb paraules clau, dependrà d’allò que ens proposin.

E.V.: Tot i que ha quedat clar que sou una colla, un equip on el nombre de col·laboradors varia, heu pensat fer un grup musical Les trapelles ?

Roser i Ari Ann: No, ara com ara no. Som i formem part de Fergaht, hi col·laborem, però després nosaltres tenim les nostres feines. No podem dedicant-se plenament. Ara com ara és un hobie. Només el Kimio Ogawa ( director dde fotografia) s’hi guanya la vida. Però quan ve amb nosaltres, sap que haurà de moure els focus.

Ari Ann: Encara recordo quan la Roser va localitzar-me a través de l’instagram, va veure una actuació meva, jo tinc altres registres musicals i em va fer la proposta, ..jo no acostumo a treballar de franc, però va coincidir que volia fer d’actriu i quan vaig parlar amb ella vam congeniar,.. de fet em dedico a temes de salut, hàbits saludables,..

E.V.: Quin ressó tenen els vostres curts? Com ho feu?

Fergaht: Doncs poc….nosaltres enviem els curts a festivals, allà només els projecten. No és un circuit de Goyas. Aquells curts que sí funcionen, són aquells en els quals surt gent coneguda.

En molts festivals et demanen diners per inscriure’t, és un veritable negoci. Hi ha festivals fraudulents, des que existeix “Clip for festival.”. no hi ha premis i et cobren 20 euros. Hi ha festivals amb renom com el Festival Sundance (EEUU) només demana 40 dolars, , Festival de Cannes, en demanan 160 euros, però és Cannes…..De vegades necessites avals, per exemple “Catalan films” per poder traspassar fronteres.

Nosaltres mirem aquells festivals que el cost d’enviar el curt sigui mínim. Al que sí que hi anem cada any és al Festival de la Cerdanya, és molt familiar. Ens acullen molt bé. També el festival Llanterna digital de Lleida, ells mateixos els conviden, els agraden molt els musicals…

Hem de dir que els nostres curts funcionen millor a Anglaterra, potser per semblança amb l’humor anglès ( Monty Paython,…) en canvi a Espanya no ens acaben d’entendre.

E.V. Ja per acabar, teniu un despatx on es troba la productora?

Fegaht: Rialles, i més rialles…

Pol D. Doncs, no ..no hi ha diners,..ens reunim a casa meva, a un poblet de 2000 habitants, “La Palma de Cervelló” (Baix LLobregat). De fet els exteriors del curt són del meu poble, l’hort …l’ampolla del tuerking, l’api,.. ….:) és de casa meva,… hi ha accés a moltes coses…..

E.V.: Ens quedarem amb les paraules de la Roser……hi ha denúncies sobre temes socials que l’humor et permet entrar-hi! Penso que com deia una professora que tenia de dicció és que l’últim que s’ha de perdre és el sentit de l’humor. En l’humor hi ha molta intel·ligència!

Moltes gràcies per apropar-vos a Vacarisses i fer-la petar!

Ha estat un plaer! Gràcies per voler participar en el 1r Festival Green Planet Barcelona!

Per un món més sostenible, per una escola amb empenta!

Featured Posts
Recent Posts
Archive
bottom of page